Avui us vinc a explicar què ha ocupat gran part del meu agost: les mil i escaig pàgines de la tercera part de la saga Outlander (podeu llegir la ressenya de la primera i de la segona part).
Com és d’esperar en una saga tan llarga i d’un punt de partida complex, al final hi ha trames que t’interessen més i trames que menys. Jo estic enganxada 100% a la trama d’origen, el viatge de la Claire i diguéssim que tota la resta em rellisca una mica. M’entreté? Psé, sí, a estones. Però vull arribar al final, al final de tota la història, cosa que cada vegada veig més llunyana perquè la idea de menjar-me (crec que són) sis toms més se’m fa bola.
Tal com vaig anticipar, he caigut en encetar l’adaptació televisiva que no està especialment malament, tot i que penso que segur que, igual que els llibres, les temporades aniran perdent pistonada.
No us puc parlar massa de l’argument sense destapar-vos algun secretet però de segur que ja podeu intuir que no és res de l’altre món. Una d’aquelles lectures que no saps per què, t’enganxa tot i que ets conscient que no té el nivell literari que et fa sentir còmode llegint.
Què t'ha semblat?