I la gent camina, encorbada i cap endins, poc abrigada i amb ganes d’arribar on sigui que van. La neu cau damunt del final de l’hivern i ja no n’hi ha ganes, de fred. Quan arribarà, la primavera? Sempre és més fred aquest hivern que l’anterior i somniem amb un bon temps que també ens enfarfegarà a mitjan juliol, perquè mai en tenim prou, perquè sempre en tenim massa, perquè vivim disgustats.
La neu que acaba sent pluja pinta els dies de blanc indefinit perquè ella tampoc sap nevar a ciutat, a la vora del mar. Tímidament ha anat caient en volves fins que, vençuda per la vergonya de qui fa el que no toca, ha acabat líquida tocant les voreres, pluja fina i silenciosa. La ciutat poc que ho nota. Quatre gotes o quatre volves, tot la col·lapsa, i batega blanca, destenyida i farcida de llums de cotxes aturats.
Mirar per la finestra hipnotitza. Els contorns han deixat d’existir, tot és boira, fred i els pensaments s’esvaeixen. Les volves han tornat i volen en suspensió, no arriben a tocar el terra fred. Juganeres floten i es barregen, i són maques quan es veuen des de l’escalfor. Quan arribarà, la primavera?
Què t'ha semblat?