
Suposo que l’esperit de penjar aquestes fotografies és el d’atraure persones anònimes amb la popularitat d’aquests que pengen (els seus “amigos”). Però a mi em va donar per pensar que si algú et cau molt malament i te’l veus allà assegut, doncs que potser la reacció és justament la inversa: “Si Fulanet de Tal ha anat allà, me’n guardaré prou d’anar-hi, jo”.
No ho sé. Potser.
Us ho imagineu? “Nuestros amigos”. Pam, Belén Esteban. I tu amb el llibre a la tauleta de nit. Uuuh.
És o no és aterridora, la idea? Ostres, a mi m’ho sembla.
Crec que gairebé m’estimo més no saber-ho.
Detalls accessoris de lectura lliure:
Què em vaig posar: Un vestit blau, una jaqueta prima de color beige. Sense mitges. Unes sabates planes. Vaig passar fred perquè l’aire condicionat estava un pèl fort.
Què vaig menjar: Gaspatxo de cirera. Gambes de Vilanova. Unes postres que es deien “Chocolates” que no crec que necessitin gaire més explicació. Nyam.
Què vaig beure: Vi blanc, no en recordo el nom. Memòria de peix.
Amb “v”: Molts estrangers i que tots els cambrers tenien cara de bones persones.
Què celebràvem: 40 anys de persona. 🙂
Com era el lloc: Maco.
Què duia la dona cridanera: Una samarreta blanca molt, molt, molt, molt ajustada. D’aquelles que pots veure el forat que fa el melic.
Imatge: Ups. Rondava pel meu ordinador. No sé d’on la vaig treure.
Bé, però potser a ella, en el suposat cas que llegeixi llibres, cosa que també dubto…li ha agradat una altra part o per una altra raó, no? 😉