M’he mirat totes les ressenyes que he fet del Jo Nesbø en aquest blog i m’ha entrat una mena de malenconia de pensar que és un dels autors que més anys fa que segueixo. La primera ressenya és del 2009! Deu anys, eh? Oju.
I en aquests deu anys, i tot i que he arribat a dir que no hi tornaria mai més, hi he tornat sense parar. Total que crec que ja he madurat prou com per dir que Jo Nesbø és un dels meus autors de novel·la negra de capçalera.
I a més he de dir també que aquesta entrega m’ha ENCANTAT. M’ha tingut tota la Setmana Santa amb el cul a la butaca i tan bon punt vaig haver llegit la darrera pàgina, vaig comprar la novel·la següent i vaig seguir llegint com si fos el mateix llibre.
Harry Hole es un personatge molt potent i després de deu entregues manté intacta la capacitat de mantenir-te interessat tant per la trama policial pròpiament, com per la seva història i els seus pensaments. L’aura de semidéu que li ha atorgat la seva peculiar manera de solucionar els casos t’atrapa totalment i aquesta facilitat que té Nesbø de jugar amb tu, amb la informació que et dóna i la que tu assumeixes com a certa aconsegueix captivar-te.
Total, que en breu us parlaré de l’entrega següent (“La set”) i ja estic preparada pel que hagi de venir al mes de juliol, quan surti la propera.
Vaig llegir el primer de la serie, El murciélago, fará un parell d’anys i no em va entusiasmar. Havía sentit marevelles d’aquesta serie. Després em van dir que millorava, que el primer era el més fluixet. He de tornar a intentar-ho.