Em vaig quedar molt orfe de lectura quan vaig acabar aquesta novel·la. I no sé quan tenen previst de treure la propera entrega però espero que sigui en algun moment del futur immediat.
Vull dir, demà. O passat, com a molt tard.
Per què? Per què una sisena entrega d’una saga ha aconseguit tenir-me asseguda a la butaca sense intenció de deixar-ho estar?
Doncs per què tinc la sensació de que del que estem parlant aquí d’una novel·la construïda a base de varies novel·les. No tinc ni la més mínima idea de cap a on ens porten els autors però sí que sé que totes i cadascuna de les informacions que hem anat tenint dels integrants del Riksmord està bastint una història molt més gran que no sé en quin moment agafarà embranzida, però veig que no trigarà gaire.
I no veig el moment que això arribi perquè el clímax no pot ser més enorme.
Com haureu pogut deduir la trama dels assassinats, aquí, és el de menys. No m’entengueu malament, és interessant – com sempre- i el procés seguit per a la investigació dels assassinats està tan ben dissenyat com en les anteriors entregues.
Ara bé, a aquestes alçades de la saga, no estem aquí per llegir l’assassinat que no hem llegit mai; el que ens té completament enganxats és el component humà i les històries personals de l’equip.
Repeteixo el que he dit en ocasions anteriors: si us agrada el gènere, no us podeu perdre aquesta saga. Podeu llegir sobre els títols anteriors aquí:
Estem totalment d’acord. Adictes a Bergman. Quant surt el següent? haha