Melodia d’una absència

És curiós quan recordes que per estar completament atrapat per una novel·la no cal que marxis gaire lluny d’on ets. T’arriba un email de Capital Books anunciant que surt a la venda un thriller ambientat entre els camps d’arròs del Delta i ni que sigui per fer país, penses que te’l llegiràs i l’apuntes a la teva llista de pendents. Respons amb un “Què interessant!” i t’emportes la sorpresa que te’n fan arribar un exemplar. I en plena voragine de llibres de Sant Jordi, se t’acumula la feina. La feina lectora, vull dir.

Però han estat un dies densos de feina de l’altra, de la no lectora, de la que et fa pagar la hipoteca, i tenia pendent parlar-vos d’aquesta novel·la.

Doncs som-hi. I començaré amb una pregunta. Us passa, a vosaltres, que de vegades a l’autobús, a la feina o prenent alguna cosa amb els amics, us plantegeu quantes de les persones que us envolten podrien haver matat algú? Ja ho sé. Llegeixo massa. Però a mi em passa. I només cal que em donis arguments que passin a prop de casa per desfermar la meva imaginació. Això és, exactament, el que m’he trobat amb “Melodia d’una absència”.

Tot comença a Viena on un jove Bastien rep una estranya partitura (estic segura que aquells de vosaltres que tingueu més cultura musical que no pas jo, que no és difícil, en gaudireu encara més) que l’arrossegarà cap al Delta de l’Ebre on acabarà descobrint moltes més coses de les que esperava trobar. I no el podreu deixar d’acompanyar.

“Melodia d’una absència” m’ha agradat per molts motius; està ben escrita, hi ha passatges que són música narrada i els personatges m’han convidat a seguir llegint, descabdellant la trama poc a poc. És un gust saber que els amants del thriller podem seguir trobant novel·les com aquesta.