Macbeth

Entro en matèria directament. No serveix de res que em planyi de totes les vegades que m’he dit (i he escrit) que era la darrera vegada que llegia el Jo Nesbø. Ho sabeu vosaltres si porteu per aquí prou temps i ho sé jo que visc amb mi mateixa cada dia. Així que anem al que interessa que és que crec no havia llegit mai un llibre on s’hi morís tanta gent. I puc dir sense presumir que he llegit MOLTES novel·les negres, i mai havia llegit tants assassinats. I m’ha agradat tant que gairebé no m’ho crec.

Com deia l’altre dia a Instagram, em fa una mica de vergonya reconèixer que no he llegit Shakespeare. Sempre he arrossegat aquesta mena de prejudici que no sóc prou bona lectora per llegir els clàssics que representa que tothom ha de llegir, conèixer, entendre i venerar. Efectes secundaris de la meva educació acadèmica de lectures obligatòries. Però no descarto en absolut posar-me ara amb la versió original de “Macbeth”. Molts posareu els ulls en blanc i direu “doncs ja et tocava”. Potser sí. O potser ara que me’n venen les ganes és el moment. Sóc molt d’aquesta teoria.

Aquest “Macbeth” és una versió en plan thriller, un totxo d’un munt de pàgines que passa tan fàcilment que ni te n’adones. Ens trobem als anys 70 del s.XX, en una ciutat pobra, bruta i decadent, on l’atur i la droga consumeixen els seus ciutadans. Macbeth és el cap del Grup d’Intervenció Especial d’Intervenció i des d’aquí, les trames es van desenvolupant tenyides de sang, de venjança i, sobretot, de set de poder. La lectura és senzilla, els personatges ben definits i tan bon punt tanques el llibre per poder seguir amb la teva vida, ja penses en tornar-lo a agafar i seguir la història.

No puc (i crec que no voldria) fer una comparació entre l’original i la versió nesboniana; em falten elements de judici. Ara bé: que aquest thriller manté l’essència d’una tragèdia clàssica és evident fins i tot per algú que no hagi llegit la font primitiva de la història. I vull pensar que es poden gaudir les dues històries com si no fossin la mateixa. Doneu-li una oportunitat a aquest Macbeth, que val molt i molt la pena.