Torno avui amb l’Eva García Sáinz de Urturi tal com vaig prometre que faria. I avui vaig per nota perquè si ja estava fora de la meva zona de comfort (que, he de dir, al final, comptat i debatut encaixa perfectament amb el meu piset lector), quan us digui que aquesta me l’he llegida escoltant-la, aleshores entendreu que necessito una abraçada forta.
Primer de tot, la novel·la. Bé. Els personatges, la trama, el ritme (excepte algun moment puntual que decau), tot m’ha mantingut molt enganxada i em reconec sorpresa per la profunditat que he trobat en alguns personatges. Una profunditat que no esperava trobar en una novel·la d’aquest tipus. Com a punt fort, una documentació molt al detall de la història d’Euskadi que l’autora entrellaça amb la seva trama i que resulta interessant i amena.
En la part negativa, com de ràpid se solucionen els problemes mèdics d’un dels protagonistes. Em va deixar completament fora de joc la ràpida recuperació del pacient en un temps rècord. Aquests detallets et fan arrugar el nas i és una llàstima tenint present que la resta de trames segueixen un ritme prou adequat.
Aquesta història ha estat la meva primera incursió en el món de l’audiollibre. Ha estat una experiència estranya; em va costar molt d’entrar perquè em resultava complicar fixar la meva atenció i no desconnectar. Però un cop superats uns quants capítols, la reticència de la meva ment es va esvair i vaig entrar de ple. De fet, em va agradar l’experiència i no descarto repetir-la més endavant en algun llibre similar.
En breu us parlaré de la tercera i última part de la trilogia (que estic llegint ara mateix) i podré donar-vos més detalls del conjunt de la història.
Què t'ha semblat?