No se si és la inèrcia del que ja portem d’any, però aquest mes d’agost he llegit moltes coses i la majoria m’han agradat. Pressento algun abandonament en breu perquè ja són massa mesos encertant.
Comencem, que vinc carregada.
El silencio del bosque de Tana French
Una tarda d’agost de 1984, tres nens de dotze anys s’endisen en un bosc proper a casa seva als afores de Dublin. Dos d’ells no en tornen. El tercer, Ryan, apareix ple de sang abraçat a un arbre i sense recordar res del que els ha passat. Vint anys després, aquest nen convertit en detectiu d’homicidis i que ara es fa dir Rob, investiga la mort d’una nena al mateix bosc.
Fa quantre anys que aquest llibre rondava per la meva llista de pendents. No em va ser senzill de trobar i potser per això he trigat tant en posar-me amb ell. Tana French és un dels noms que sempre apareixen a les llistes d’escriptors del gènere policíac i tenia moltes ganes de llegir-la. La sèrie Garda, que segueix l’Escamot d’Homicidis de Dublin, fa pinta que m’agradarà. La primera novel·la, aquesta, ha estat un bon començament per conèixer el passat dels personatges i obrir la gana de cara a les cinc entregues que venen més tard.
Tiempos de espera (Cronicas de los Cazalet, 2) d’Elizabeth Jane Howard
Vigileu que vinc en mode fangirl total perquè si la primera part dels Cazalet em va encantar, la segona no s’ha quedat enrere.
1939, invasió de Polònia. Els Cazalet es preparen per a tot el que pugui anar venint. Com a la primera entrega, Elizabeth Jane Howard ens ofereix una visió molt particular (molts cops a partir dels nens de la família que he de dir que em semblen molt ben construïts) de la vida acomodada d’aquesta família i dels canvis que la guerra els obliga a fer. És d’aquelles novel·les riu, on no passa res, però passa de tot. La saga està formada per cinc llibres, que no cal que us digui que penso assaborir i dossificar-me.
Éramos unos niños de Patti Smith
Ja us en vaig parlar aquí. Doncs això. Sorpresa molt recomanable.
El coleccionista de libros, d’Alice Thompson
Aquesta novel·la és d’aquelles que t’atrapa i que es proposa (i aconsegueix de sobres) angoixar-te entre les seves pàgines.
Ambientada en l’Anglaterra eduardiana, ens explica la història de la Violet una jove que viu envoltada de luxe, amb un marit atent que col·lecciona llibres i un fillet acabat de néixer. Però tot comença a tornar-se molt fosc i terrorífic quan la Violet comença a obsessionar-se amb un llibre dels que col·lecciona el seu marit.
Una història de terror que té reminiscències de la Rebecca de Daphne du Maurier i que aconsegueix eriçar-te els pèls fins al darrer moment.
Ritos funerarios de Hannah Kent
No vaig pensar, quan vaig puntuar “Ritos funerarios” a Goodreads, que aquesta novel·la m’hagués arribat tant com ara veig que ho ha fet. Ara que hi torno, per explicar-vos-la, veig que ha deixat molt de marro dins.
Aquesta història està basada en la història real de la darrera dona que van decapitar a Suècia. L’ Agnes espera la seva decapitació confinada (mira que oportú) a una granja amb la família que hi viu. Poc a poc anirem sabent com ha arribat l’Agnes a aquesta situació i, tot i que és d’aquelles històries en què ja coneixes el final, esperes amb totes les teves forces que la novel·la esquivi el destí.
I fins aquí el que va donar de si aquest agost. Què vau llegir vosaltres a les vacances? Heu llegit algun d’aquests títols? M’encantarà llegir les vostres lectures de vacances!
Què t'ha semblat?