Lectura sense cobertura (II): Last bus to Woodstock

De vegades, la sensació de poder llegir qualsevol cosa que vulgui, sabent que hi ha més llibres dels que podré llegir en tota una vida, m’estressa. D’aquí, i potser també de la recerca d’un mapa del tresor que m’indiqui què no em vull perdre, va néixer la meva llista de Vull Llegir. Després també passa que navegues per Goodreads i descobreixes que a cert país, hi ha una novel·la que està arrasant entre els lectors i tu no tens ni la paciència ni les ganes d’esperar a que algú la porti cap aquí (cosa que acaba passant més d’hora que tard, però ja us dic que la paciència no acaba de ser una de les meves virtuts). I finalment, hi ha això que m’ha passat amb aquest autor, Colin Dexter, de qui ja us vaig parlar aquí i que resulta que té escrites un munt d’històries de dolents i bons i jo en sabia pas res.

Doncs ja m’hi he posat, amb aquest, i encara no entenc, de debò, com és que no es poden trobar traduccions castellanes (més enllà d’una descatalogada d’una editorial argentina) ni catalanes d’aquestes obres. Però en fi, n’hi deu haver tants, d’aquests casos…

“Last bus to Woodstock” (1975…i aquí hi veig l’únic problema….la visió del paper de la dona a la societat m’ha fet respirar molt fort en alguns passatges de la novel·la) va ser l’inici de la saga de l’Inspector Morse i esdevé una lectura exigent pel que fa a seguiment de la trama i de la manera que té de funcionar la ment d’en Morse.  El llibre comença a una parada d’autobús, amb dues noies esperant el darrer autobús a Woodstock. S’assabenten que no n’han de passar més,aquella nit, per la qual cosa decideixen de fer autoestop. Poques hores després una de les dues noies apareix morta a l’aparcament d’un bar de Woodstock i el misteri queda servit. No és un personatge senzill, més pel que has d’intuir que pel que se t’explica, i crec que aquesta primera novel·la perfila, tan sols, tot el que haurà de venir. Tinc decidit que només he fet que començat, amb en Morse, i aniré seguint amb la lectura de totes les entregues per conèixer més d’aquesta personalitat tan complicada.

M’espero a recomanar-la (o no) a haver-ne llegit un parell o tres, però de moment l’experiència ha estat molt engrescadora.