Vaig encetar “Tan poca vida” i no em va acabar d’enganxar, ni d’interessar el que hi passava. Vaig saltar a “Receptes per enamorar i matar” i tot anava molt bé; els nivells de lecturina creixien, l’argument m’interessava, era una novel·la negra diferent, i de cop i volta, es va esguerrar, per un detallet insignificant però que em va matar les ganes. Allò que, de cop i volta, l’autora es treu un personatge del barret que li encaixa per fer avançar la trama. No és just!
Finalment, torno arrossegant els peus fins la meva llista de Vull llegir i faig una aposta segura. I, òbviament, l’encerto.
“La solterona”, d’Edith Wharton, es va escriure el 1921 i és una fina i mordaç fotografia de la societat benestant de mitjan s.XIX i representa una actual coincidència amb un tema que ara mateix comença a omplir pàgines de literatura i columnes d’opinió: la maternitat. Dues dones, cosines, fan el que poden per pujar a una criatura d’un orfenat i la història se centra en la importància dels sentiments i de la maternitat.
És una novel·la de només 136 pàgines però cal llegir-la.
El llibre és: La solterona. Wharton, Edith.
D'Edith Wharton vull llegir alguna cosa ja, però no sabia amb què començar. Potser m'anime amb aquesta. Veig que no t'ha agradat massa Tan poca vida… ja som dues!