Deuria tenir deu o onze anys, i em recordo estirada damunt del llit, amb la porta de l’habitació tancada i intentant allargar mentalment els minuts que passaven entre crit i crit de ma mare que m’avisava per dinar, mentre intentava acabar el capítol d’un llibre de “Los Cinco” (no estic segura que sigui un sol moment, aquest record. Potser és un compendi de varies lectures i varies situacions similars, agrupades en una sola memòria). Crec que va ser en aquella època, tot i que havia començat a llegir per gust feia tres o quatre anys, que vaig descobrir la sensació d’estar completament dins d’un argument, d’una història, de conèixer uns personatges i oblidar-me completament d’on era jo físicament.
Havia tingut aquest llibre a les mans mil cops: allò que, a la llibreria, tries i remenes i vas agafant allò que et crida l’atenció per, abans de marxar, decidir que o falten mans o sobren llibres. Aquest sempre havia perdut respecte als demés per la por a que acabés per ser una novel·la romàntica disfressada.
El llibre és: La casa de Riverton. Morton, Kate. Tr. David Fernández Jiménez. 498 p. Amsterdam llibres. Barcelona, 2008. ISBN 978-84-9366-035-2
Interesting