Una d’aquelles novel·les que d’entrada tenia de tot per poder-me agradar però que al final va resultar que no. Bé, no tampoc. Però és un sí-és-no-és que ni una cosa ni l’altra.
Oxford (sí!), 1994. La Germandat Lewis Carroll decideix publicar els diaris privats de l’autor. Alhora, una becaria descobreix la clau d’una pàgina que va ser estripada. Quan la becaria es disposa a donar la notícia a la germandat, una sèrie de crims li impedeixen.
Ho veieu? És ara que ho llegeixo i penso que és la sinopsi d’una trama que em podria tenir enganxada a la butaca. Però va resultar que no li vaig trobar el ritme i que vaig acabar arrosegant la lectura només per arribar al final i saber qui hi havia al darrera de tant de crim.
El resultat no és previsible, si més no, però tot i així em vaig quedar amb aquella sensació que el llibre no m’havia arribat enlloc.
Què t'ha semblat?