Deu ser que em faig gran o simplement que ha arribat l’hivern, vés a saber. Tampoc cal anar volant pels puestus, ni portar la roba interior per damunt dels pantalons per ser un súperheroi, oi? Doncs això. Com més temps passa més valoro la riquesa de la vida corrent. Anar a treballar, amb tota la mandra que em fa llevar-me d’hora, i veure el cel tenyit de rosa quan surt el sol; aprofitar l’estona de transport públic per llegir, amb el risc que suposa baixar i pujar escales amb els ulls clavats a les pàgines; anar a buscar el petit lector a l’escola i escoltar com li ha anat el dia mentre anem a comprar fruita; sentir-lo xerrotejar a la dutxa, mentre li preparo el pijama; seure al sofà amb el meu company quan el dia ja s’està acabant i explicar-nos, cansats, com ens ha anat el dia. Que arribi el cap de setmana sense una agenda atapeïda de cites, llocs on anar o persones per veure. Deixar passar el matí entre peces de Lego i lectura interrompuda al sofà. Que et guanyi la tarda a base de magdalenes i Cacaolat. Ja m’entens. Tot i res. Tot i tot. La vida corrent.
El que llegeixo
Què t'ha semblat?