Comences la lectura i t’adones que estàs perduda. Aquesta és la prova del nou. Quan van passant les pàgines i ni te n’adones que ja estàs a punt d’acabar. I vols. Però, alhora, no vols que s’acabi. Problemes de lectors.
Heus aquí una lectura perfecta per aquests dies de festa que venen, per fer la digestió tranquil·lament assegut a una bona butaca, amb una manta gruixuda i unes bones herbes que ajudin a tirar avall les sobretaules més denses.
Els amants de les històries de terror gòtiques esteu (estem) de sort. Aquesta n’és un homenatge, molt ben trobat, molt ben escrit i que fa de súper bon llegir. La tensió és un personatge més en la història d’aquesta noia, l’Eliza, que arriba a una misteriosa casa familiar per fer-se càrrec de l’educació de dues criatures (que posen els pèls de punta, he de dir també). Tot plegat, m’ha fet venir a la memòria “Jane Eyre”, “Una altra volta de rosca”, i “Rebecca” tot amanit amb grans dosis de crítica social (la situació de la dona, l’explotació infantil) que m’han sorprès molt gratament, i constants referències literàries.
Si he llegit “El nen del pijama de ratlles”, del mateix autor, m’agradarà? Home, no té per què. És completament diferent. No s’assembla ni en l’estil, ni en l’època, ni molt menys en l’argument. Ara bé, trobo que estan igual de ben escrits i sense grans embolics argumentals, només tibant el fil de tot allò que no saps, aconsegueix que vagis buscant pàgina rere pàgina tots els detalls de la història.
Què t'ha semblat?