Recordo que vaig començar amb autors victorians amb Wilkie Collins al 2009 i vaig flipar, evidentment (bé, “recordar” no és el verb exacte. He hagut de buscar-ho al blog, però ja m’enteneu) i des d’aleshores no hi ha hagut any en què no hagi tirat d’un clàssic d’aquesta època al més pur estil “lectura de comfort”.
Aquest any, doncs, el repte del Victober em va fer ullets. Mira que ja me l’havia mirat algun any anterior, però fins aquest any no m’he llençat a la tasca d’investigació que suposa seguir les propostes que es fan.
En el punt de “llegeix un llibre de l’època victoriana que sigui del gènere actual que més t’agrada”, vaig triar aquesta novel·la que té de tot: assassinats, misteris, intrigues, un final que em deixa satisfeta i moltes tempestes, i vents, i llars de foc i casalots victorians.
Lady Audley és una dona encisadora que té admirats per igual a dones i homes de la contrada i que s’ha casat recentment amb Mr. Audley, un home gran i vidu que l’adora. No obstant això, quan el nebot del Sr. Audley, Robert Audley, arriba a visitar-los, la tranquil·la vida de Lady Audley es veurà alterada per aquest indolent jove advocat que no es deixa hipnotitzar pels encants de la seva jove tia política.
Mary Elizabeth Braddon crea una trama en aquesta novel·la que t’atrapa i que, a estones, esdevé opressiva. No diré que és la novel·la perfecta perquè té algun detallet (personatges que en un principi assisteixen a parts de la trama que, deprés, per art de màgia, resulta que no hi eren) però si passes això per alt (que passa dos cops…ja, ja ho sé, sembla difícil no tenir-ho present) el ritme és bo, els personatges estan ben creats i tot esdevé coherent.
Sembla que va ser una autora victoriana molt prolífica i popular a l’època, tot i que aquesta fou la seva novel·la estrella. Ja he apuntat a la meva llista de pendents buscar més novel·les de la Braddon perquè altres octubres vindran i ella podria ser de molta ajuda.
Què t'ha semblat?