Feia quatre anys que aquest títol s’estava a la meva TBR de Goodreads. Començo a tenir la sensació que la meva llista de Vull llegir és una mena de forat negre; se sap quan entres (perquè Goodreads s’encarrega de fer-ho) però vés a saber tu quan surts. En fi, c’est la vie.
La història que porto avui no és complicada, no és sofisticada ni massa diferent a moltes d’altes que corren per la literatura. En aquest cas, “El joc seriós” de és una de les obres sueques més conegudes al seu país, publicada originàriament el 1912. La novel·la ens explica la història de dos amants, la Lydia i l’Arvid i de la seva història d’amor, a la ciutat d’Estocolm entre les darreries del segle XIX i principis del XX. La Lydia és filla d’un pintor amb una situació econòmica benestant i l’Arvid és un jove de provincies que s’ha traslladat a Estocolm per millorar el seu estatus i on acabarà treballant com a crític musical en un diari.
La Lydia i l’Arvid s’enamoren i en l’idealisme de la juventut, creuen fermament que el seu amor està al marge de les imposicions socials de l’època però que, en el fons, com pot veure el lector a mida que la història es va desenvolupant, està afectat per les misèries de tots dos.
Tot i que l’Arvid i la Lydia prenen camins separats, portats per les decisions que cadascú va prenent, la seva història perdura en el temps i Hjalmar Söderberg aprofita per parlar-nos, amb la seva prosa continguda, sobre el matrimoni, les relacions, la personalitat i el joc social en què tots acabem sotmetent-nos.
No vull deixar de banda el bonic retrat que Söderberg fa de la ciutat d’Estocolm, dels paisatges i de les rutines dels personatges. Estan tan ben fetes que et permet formar part completament del paisatge que se’t mostra i passejar-te per l’Estocolm de principis del s. XX.
Què t'ha semblat?