El que llegeixo
Si partim de la base que Edward Fairfax Rochester ha estat durant més de cent cinquanta anys un dels personatges més rematadament victorià que hi pot haver, crec que Charlotte Brontë hauria estat d’acord amb mi en que CALIA que tingués un llibre amb el seu nom, igual que la… Keep Reading
Uh! Quin tros de novel·lot! I ho dic tant en sentit literal (la literatura victoriana i aquesta idea que sembla que tenien aleshores que si una novel·la no ocupava un mínim de 600 pàgines no valia la pena escriure-la…) com en sentit figurat. No és el primer Wilkie Collins que llegeixo i… Keep Reading
Crec que després d’haver acabat la lectura de la que per a mí és la tercera novel·la de Wilkie Collins em puc reconèixer ja com a admiradora oficial d’aquest autor. No puc fer-hi més: em submergeixo en la prosa gòtica d’aquest escriptor i passo les pàgines completament immersa en la… Keep Reading
Uau!!! En la meva línia de les intrigues, els assassinats i tota la pesca, Armadale son 1100 pàgines de tot això, en l’epoca victoriana. Resultat: jo enganxada desde la primeríssima pàgina fins al final dels finals.Fa uns mesos, em vaig llegir La Dama de Blanc, també del Wilkie Collins i… Keep Reading
