El que llegeixo
No us ho creureu potser, però faig d’altres coses a més de llegir. De debò. Us ho prometo. Poques i escollides, però algunes n’hi ha. Les voleu saber? Escolto música: Des de que vaig trobar aquesta llista de l’Spotify amb versions acústiques de peces pop, l’escolto sense parar. Les cançons… Keep Reading
– No t’imaginava així. Pensava que eres…diferent. (Diferent? Diferent és bo, dolent…diferent?) Això és el que em va dir fa uns dies una companya de feina a qui no coneixia personalment. Només haviem parlat per telèfon; molt, però només per telèfon. No sé mai què dir, quan algú em diu… Keep Reading
– ¿Y has mirado que no tenga parabenos? Fa mesos, molts, molts mesos, l’heroi dels melindros va deixar anar aquesta frase, així, sense avisar. Jo comentava que m’acabava de comprar una nova crema per a la cara, d’aquelles que prometen treure’t vint anys del damunt, escombrar-te la porteria i omplir-te… Keep Reading
– Relaxa’t – m’ha dit. He mirat al meu voltant mentre respirava fons. Molt, molt fons. – Relaxa’t – hi ha tornat – Que és la primera vegada? Estiava estirada. Mirava el sostre, blanc. Les parets, d’un gris molt clar. – Tinc gairebé trenta-tres anys. No, no és la primera vegada. –… Keep Reading
Una cortina densa, espessa, gairebé infranquejable, d’aigua freda queia desde feia hores sobre la ciutat, esborrant els contorns dels edificis, estovant les arestes de l’asfalt i convertint els llums dels fanals i dels semàfors en taques desdibuixades, de colors irreals en l’ambient tan gris. Puf. Sis comes, adjectius gratis, frases inacabables… Keep Reading
És un fet, que senta fatal quan comencen a tractar-te de vostè. El primer nen que a mi em va dir “Senyora, em pot dir l’hora?” crema per sempre més als inferns dels meus mals records. Uf. Mort i destrucció. És d’agraïr que els veïns que odies perquè juguen a bàsquet al passadís… Keep Reading
És curiós que, remirant els vestits d’una gala dels Òscars, puguis arribar a la conclusió que hi ha gent amb superpoders. Sense anar més lluny la Gwyneth Paltrow, vaig pensar. O a vosaltres s’us aguantaria l’abric damunt les espatlles sense caure? Jo vaig justeta de superpoders. He fet una llista d’habilitats que… Keep Reading
De vegades, al cervell, em sorgeixen personatges i històries així, com bolets. Començo a jugar-hi, tontejo amb el teclat escrivint, sense gaire estructura, el que em passa pel cap…i de cop i volta, em passa: allò que escric deixa de ser el que estic pensant, agafa embranzida i personalitat pròpia… Keep Reading
Una idea aterridora m’envaeix des de dilluns per culpa d’haver vist la galeria fotogràfica del restaurant on vaig sopar dissabte. La idea aterridora: I si la Belén Esteban i jo coincidim en gustos literaris, ho vull saber? El causant de la idea aterridora: L’apartat “Nuestros amigos” de la galeria fotogràfica que us deia…. Keep Reading
Torno a tenir una guerra declarada a la meva mà. A la dreta, aquesta vegada. Aquesta boleta minúscula que es veu al dit gros, entre la segona i la primera falange, s’ha inflamat. I fa mal. No un mal de “Ooooh! Per favor, quin mal! Aaaaahhhh!”. No. És més aviat… Keep Reading
