Ara va i resulta que Alexandre Dumas no va escriure només novel·les d’aventures. També va tocar el gènere romàntic i, la veritat, amb Amaury no et queda cap dubte perquè és un dramon romàntic cent per cent. Amaury és un jove ric enamorat de la filla del seu tutor i… Keep Reading
L’aniversari
Hi ha un llibre que sempre recordo quan vull parlar de les històries que inquieten. Perdó, volia dir de les que INQUIETEN. Recordo la sensació de no voler llegir més perquè tenia por i les ganes de seguir per saber com acabava, què passava. Exactament la mateixa sensació que he… Keep Reading
El llibre dels Baltimore
En el moment en què el nom de l’autor ocupa més espai a la coberta que el títol del llibre, senyors, alguna cosa passa. En aquest cas, el que passa és que Dicker es va guanyar aquest dret amb el supervendes de “La veritat sobre el cas Harry Quebert“. I,… Keep Reading
Irène
Segueixo amb la meva recerca del successor de Henning Mankell. No sé si l’arribaré a trobar però només que serveixi per anar ensopegant amb sorpreses agradables com aquesta, mira, ja haurà servit prou. Sóc una lectora de novel·la negra bastant tova. Vull dir, ja m’està bé que s’investiguin assassinats, però… Keep Reading
Educar millor. Onze converses per acompanyar famílies i mestres.
Mai he estat massa amiga de la perfecció com a mode de vida. Entenc que les coses s’han de fer tan bé com es puguin però també crec que cada cosa té el seu grau, el seu punt en què ja està prou bé i a partir del qual insistir… Keep Reading
La mitad de la verdad
És curiós com el contacte amb d’altres a qui agradi el mateix que t’agrada a tu (llegir i escriure en aquest cas), pot aconseguir que obris els ulls i el cervell a nous estímuls, ni que sigui per acabar decidint que no són pas el que t’esperaves que fossin. En… Keep Reading
Vés i aposta un sentinella
De les poques, poquíssimes, versions cinematogràfiques de llibres que salvaria d’un incendi, “Matar un rossinyol” en seria una. Atticus Finch, per a mi, sempre més tindrà el posat incorruptible del Gregory Peck així que encarava aquesta segona part de la novel·la de Harper Lee desitjant retrobar-me amb aquest personatge que em… Keep Reading
El secreto de Vesalio – EDITAT
Tenia ganes de fer aquesta ressenya gairebé des del moment que vaig haver-me llegit les trenta primeres pàgines de la novel·la i sovint, durant la lectura, he recordat totes les sensacions que vaig viure devorant “L’ombra del vent”. Anem a pams. Viatgem enrere en el temps fins a les acaballes… Keep Reading
El caso Telak
Com que des que vaig acabar tots els Mankells m’he quedat una mica orfe d’autor de novel·la negra preferit, estic en plena fase de recerca d’un, diguem-li amb moltes i moltes cometes, “substitut”. Buscant per aquests móns d’internet, he trobat i tinc en cartera alguns noms i, de moment, he… Keep Reading
La dona veloç
Una de les coses que, de moment, he d’agrair a l’edat és l’haver-me donat la voluntat i la determinació suficient per prescindir de tot allò (animal, persona o cosa) que em mini l’humor. Vull dir, hi ha coses, situacions, coneguts, llibres si m’apures, la companyia dels quals no fa més… Keep Reading