Era un d’aquells clàssics que em feien por, que mai m’havia atrevit a agafar. No sé què tenen els llibres que poden aconseguir predisposar-nos abans de llegir-los. És curiós. El cas és que no sabia en què acabaria el meu intent de lectura d’aquesta novelassa. I estic contenta d’haver-ho intentat,… Keep Reading
El que no et mata et fa més fort
Tinc el cervell totalment envaït de noms suecs: entre aquesta lectura i que coincideix que he estat veient aquesta sèrie, aquest any només em falta que el nou catàleg d’Ikea m’arribi en versió original. De tota manera, crec que puc dir objectivament que tota aquesta immersió lingüística no m’ha afectat… Keep Reading
El llegat dels ossos
El primer no em va acabar de convèncer però tot i així, al més pur estil del que m’acaba passant amb el Jo Nesbo, he insistit amb el segon. I millor. Molt millor. De fet, tant millor que em plantejo de llegir-me el tercer sí o sí. No, corregeixo. No… Keep Reading
Lectura sense cobertura (i II): Una mujer de recursos
Aquí tenim una de les meves novel·les preferides de l’any. Una sorpresa agradable que em va arribar mitjançant la secció de novetats de la biblioteca del meu barri. Vagi per endavant que m’encanta el gènere epistolar; em sembla una manera molt útil d’escriure per això que sempre dic que moltes… Keep Reading
Lectura sense cobertura (I): Los huesos dormidos
Sembla mentida que, després de tants i tants anys de llegir, no em conegui com a lectora. O no em conegui o em creiï falses expectatives. Com la de pensar que seré capaç de seguir amb les meves previsions lectores com si no fos el pic de l’estiu i no… Keep Reading
Lo que dijo Harriet
Jo voldria escriure bé per ser capaç de crear una atmosfera com la que Beryl Bainbridge aconsegueix que t’ofegui amb aquesta novel·la. És sutil i progressiu; al cap i a la fi som a l’estiu amb dues adolescents que es retroben després del periode escolar i que es disposen a… Keep Reading
Las luminarias
Més d’un mes!!! Més d’un mes m’ha portat endinsar-me en aquesta gran història. Gran en tots el sentits: 800 pàgines, un munt de personatges, de trames i d’intencions.“Las luminarias” va guanyar el Man Booker Prize del 2013, però s’ha de dir que no se n’ha sentit gaire a parlar. I… Keep Reading
La casa redonda
En la línia del que comentava sobre la temporalitat de la meva llista de pendents, un altre dels que ja feia bastant que hi era i ha anat salvant-se de nombroses purgues ha estat aquest llibre del que us vull parlar avui. Va arribar als meus “Vull llegir” mitjançant aquesta… Keep Reading
El cuc de seda
He agafat la segona novel·la de Robert Galbraith amb moltíssimes ganes. La primera em va sorprendre, a mi i als meus prejudicis, i em vaig alegrar de tenir la perspectiva d’una nova saga detectivesca per llegir. No diré que “El cuc de seda” se m’hagi fet feixuc, però sí que… Keep Reading
Cranford
Us situaré ràpid; “Cranford” és “Teresina, S.A.”, les Teresines de la Cubana de 1992, però del segle XIX i angleses. I en llibre, òbviament. Podria deixar aquí la ressenya i ja us ho hauria dit tot. Bé, no, encara em falten coses per dir. Un dels motius pels quals prefereixo… Keep Reading