Ho diré clarament, perquè no hi hagi dubte: no m’agrada el futbol. Sense reserves. Sota cap condició, no hi ha cap partit de final de megacopa de res, de cap equip contra cap equip del món que aconsegueixi interessar-me. (El nivell de desinterés és “Anar voluntàriament al teatre una nit… Keep Reading
Missatge rebut
Avui he rebut un GRAN correu electrònic. Dubtes i coses: 1. No sóc l’Imma. Però una, que també és de les que s’equivoquen sovint enviant comunicacions vàries, ha arribat a la conclusió que potser el remitent estava aprofitant un email prèviament enviat a la tal Imma (la bona, la de debò)… Keep Reading
Avui he dit…
…jo us estimo, com a amigues.
:|
– I a tu què et passa?– Res, per ?– Estàs sèria.– Sí. I ?– Res, que no rius.– No. I ?– Segur que no et passa res ?– No, per ?– Estàs sèria.– Sí. I ?– Res, que no rius.– No. I ?– Segur que no et passa res?… Keep Reading
Davantal i còfia
Els pintors repassen el sostre del lavabo que, amb l’humitat, ha començat a escopir la pintura a trossos grans que et van caient damunt del cap així que et dutxes. El passadís acull una escala gegant, tres cubells de pintura (l’humitat ha traspassat la paret del lavabo i diu hola… Keep Reading
Molesteu les disculpes
Diumenge al matí. Asseguda (més aviat vessada, sembla que m’hagin deixat caure des de dalt) damunt del sofà, intento moure’m el mínim. Ahir vaig sopar molt ben acompanyada. Vaig riure molt. Vaig beure massa, segurament. Avui he posat el pilot automàtic i engoleixo televisió, capítols un darrere l’altre d’una sèrie… Keep Reading
Normalment, sóc bona gent
Autopista, sol de cara. Condueixo de tornada de la platja, amb caloreta, sense gaire cotxes, acabo de dinar una fideuà (de la que porto la part que no he estat capaç d’acabar-me a la bossa, ja sabeu què soparé). Conduir una estona llarga (si és per autopista, millor) sempre et… Keep Reading
No, no i no
(En castellà, d’acord amb la conversa original i real. Aquesta sí). – Necesito que me encuentres los nombres de las personas que bla, bla,bla. – De acuerdo. – ¿Cómo lo harás? – Llamaré a la persona encaragada de bla, que seguro que me puede dar los nombres de las personas… Keep Reading
“Sí que passa, sí”. Dues versions.
La meva versió Seiem a una taula no gaire còmoda, en un passadís massa poc íntim pel meu gust, disposades a gaudir d’unes cloïses, d’uns llagostins, d’una ampolla de vi i de la nostra companyia, i a l’espera d’un arròs amb llamàntol que encara em fa salivar quan hi penso…. Keep Reading
Sopar (o no)
A l’arribada a la porta, encara fora fent companyia als fumadors que passaran una estona sense tastar el tabac tan bon punt entrem al local, comencen les presentacions “Mira, Laura, coneixes a tal? Tal aquesta és la Laura…” petó, petó, encantada, encantat. Passem cap dins. Fa calor. L’abric sobra als… Keep Reading