El que llegeixo
A mi, la sensació de “tot estar per fer i tot és possible“, m’entra al setembre. Per mi és ara que comença l’any. El tema dels raïms i canviar el dígit és un mer tràmit que faig al desembre (de fet, ara que hi penso, no. Els raïms no me’ls… Keep Reading
Últimament estic aprenent a veure la lectura amb uns altres ulls. Encara no he decidit si aquesta nova visió m’agrada o no fa per a mi, però el cas és que descobrir un món nou en un univers que creies conèixer és un pèl desconcertant. Com sempre, a més, la… Keep Reading
Si partim de la base que Edward Fairfax Rochester ha estat durant més de cent cinquanta anys un dels personatges més rematadament victorià que hi pot haver, crec que Charlotte Brontë hauria estat d’acord amb mi en que CALIA que tingués un llibre amb el seu nom, igual que la… Keep Reading
Carai. No fa ni tres minuts que he acabat la lectura d’aquesta novel·la. Seria delicte, tal com veig jo això de la lectura i la necessitat que tinc d’enfrontar-me a les històries sabent-ne el mínim possible, que us expliqués gaire cosa però també ho seria passar de puntetes per damunt… Keep Reading
Què dir, quan primer em vaig fer la dura i vaig dir això, després em vaig mig desdir deixant entreveure que la saga no m’acabava de convèncer…i així que surt la tercera part…pam!, hi caic de quatre grapes? Crec que, a aquestes alçades, el més intel·ligent és reconèixer que segurament… Keep Reading
Aquesta novel·lassa és la història d’una venjança. Jo em pregunto: si aquestes alçades de la meva vida m’hagués de posar a venjar-me dels que durant la meva vida m’han fet la guitza seriosament, per a quantes pàgines donaria el tema? Estic segura que no podria allargar-ho tant. Em cansaria de… Keep Reading
Un poble de colons escocesos al Canadà del segle XIX, un assassinat i la desaparició d’un jove de disset anys són els punts de partida d’aquesta novel·la que em va cridar (“Eh! Estic aquí! Aquí!”) fa uns dies des del prestatge de la biblioteca. Recordava haver-la tingut a la llista… Keep Reading
Quan us vaig parlar d’ “Orgull i prejudici” no sabia de l’existència d’aquest experiment: resulta que P.D. James agafa l’Elizabeth i el Darcy, sis anys després del punt on els deixa la Jane Austen i crea una història amb un assassinat pel mig. L’assassinat, en sí, jo m’atreviria a dir… Keep Reading
Em sembla curiós que un llibre que m’estava explicant una història que d’entrada m’agradava, hagi aconseguit que el deixi. Normalment, quan deixo els llibres, acostuma a ser perquè allò que m’expliquen, ras i curt, no m’interessa. Amb aquest, no ha estat així i em sap greu. En aquestes cent vint… Keep Reading
La sola idea d’imaginar-me una vida sense dormir m’horroritza. No perquè si no dorms t’acabis morint (que també, no us diré que no) sino perquè dormir m’encanta. Vist així, doncs, no és d’estranyar que la història d’Hipnofòbia m’inquieti, ja d’entrada. I els tres elements de la coberta, ni us ho… Keep Reading
