El que llegeixo
A mi, la sensació de “tot estar per fer i tot és possible“, m’entra al setembre. Per mi és ara que comença l’any. El tema dels raïms i canviar el dígit és un mer tràmit que faig al desembre (de fet, ara que hi penso, no. Els raïms no me’ls… Keep Reading
Llegir és, indiscutiblement, una acció solitària. No em planteja cap tipus de problema en absolut; vull dir que si d’entrada sóc un ésser tirant a prou sociable, necessito les estones de solitud com l’aire que respiro. Però hi ha llibres, i aquest n’és un, que em fan dir “Ni de… Keep Reading
Hi ha llibres que, quan els acabes, els tanques, sospires i et quedes mirant el buit, intentant sortir de la història. Això és justament el que m’ha passat amb aquesta novel·la. Qualsevol lector de Jane Austen, haurà (o hauria, perquè de fet l’autor és poc conegut i, segons el meu… Keep Reading
A les biblioteques i llibreries caldrà crear la categoria “llibres dels que ningú ha de permetre que li expliquin res abans de llegir-lo”.Aquest n’és un.I quin un! Aquest llibre no hauria de dur cap tipus d’explicació a la coberta. Te l’hauries d’empassar així, sense explicació prèvia, a pèl. Ha estat… Keep Reading
Després de descobrir, a la pàgina 30, que no tenia cap intenció de submergir-me en el món que em proposava “Joc de Trons” (espases amb noms propis? No, gràcies), “Nunca me abandones” va venir per salvar-me. M’ha agradat i m’ha trasbalsat. No us sé dir si més una cosa que… Keep Reading
Acabo “Rebeca” i torno a pensar que porto massa lectures encertant-la. De segur que hi deu haver un nom per aquesta síndrome. La pel·lícula d’en Hitchcock ja em va agradar. La novel·la m’ha enganxat del tot. Una història que porta per títol el nom d’un personatge que no apareix en… Keep Reading
Tres coses: No deixeu que, sota cap concepte, ningú us expliqui RES d’aquesta novel·la si per un moment teniu la temptació de llegir-la. RES. Sabeu que odio les descripcions de les cobertes. En aquest cas, especialment. Com dic més amunt, si teniu la temptació de llegir-la, no cal que gireu… Keep Reading
Aquesta novel·lassa és la història d’una venjança. Jo em pregunto: si aquestes alçades de la meva vida m’hagués de posar a venjar-me dels que durant la meva vida m’han fet la guitza seriosament, per a quantes pàgines donaria el tema? Estic segura que no podria allargar-ho tant. Em cansaria de… Keep Reading
…que vaig pensar “millor no triguis gaire a llegir-te’l, que tothom està dient que l’ha trobat taaan bo, que al final et decebrà”. I no. Però he llegit opinions per aquests internets del Senyor, i n’hi ha molts a qui sí que ha decebut. Així que, xafardejeu força, que trobareu… Keep Reading
Aquests dies, llegint “El que resta del dia” he caigut en que es pot ser una persona totalment mutilada i tenir tots els membres, he reafirmat la meva creença que la gent que es pren massa seriosament resulta molt còmica (dramàticament còmica, diria) i que el servilisme com a actitud… Keep Reading
