El que llegeixo
Crec sincerament que aquest Murakami no m’ha arribat en el moment adequat. Tenia moltes ganes de retrobar-me amb les sensacions que vaig tenir amb 1Q84 i no hi pot haver error més gran que llegir un llibre esperant alguna cosa. D’altra banda porto una època de veure coses estranyes, tipus… Keep Reading
S’acaba el febrer i ja han passat dos mesos d’aquest 2019. A nivell de lecturina he començat amb les marques més altes que recordo haver tingut últimament. A veure si sóc capaç de mantenir el ritme. De tots, tots, “Las siete muertes de Evelyn Hardcastle” i “Lejos del mundanal ruido”… Keep Reading
Sona estrany però és així. De vegades em trobo gent llegint llibres a l’autobús, llibres que a mi m’encanten i, a més de creure fermament que de segur que aquella persona em cau bé, penso “tan de bo no me l’hagués llegit i el pogués llegir de nou!” De segur… Keep Reading
El procés creatiu dels escriptors m’interessa. M’interessa en un grau que crec que ratlla la tafaneria absoluta, i no puc dir més que Murakami m’ha fet un favor escrivint aquest llibre. Poques vegades agafo no ficció, i encara menys la gaudeixo, però, com ja va ser el cas amb el… Keep Reading
Ressenyes: Una lectora nada comúnBalla, balla, ballaLas manzanas22/11/63Jane EyreRes no s’oposa a la nit1974
No diré que quan sigui gran vull ser Haruki Murakami perquè ja m’he acostumat a ser una dona i, a més, no m’agrada gens córrer. Però si algú em jurés que podria acabar per escriure així, potser m’ho pensava. “Uau” va ser el meu concret comentari de les dues primeres parts…. Keep Reading
Uau! (Juro que deixaria en aquestes tres lletres el meu comentari sobre aquest Murakami i us ho estaria dient tot. De debò.) Tal com anticipava, se’n va a la Llista directe. Podria dir que m’ha agradat tot: el ritme, l’univers que crea Murakami, tot el personatge del Tengo, tota l’Aomame… Keep Reading
