El que llegeixo
El Déu de l’ergonomia, si existeix, ara mateix respira fort i compta fins a mil mentre jo sec a terra, amb l’esquena contra el radiador, en un espai d’uns quaranta cinc centímetres entre el meu llit i l’armari amb el portàtil en equilibri damunt de la meva cuixa dreta, que… Keep Reading
Ser català, aquests dies, és una barreja entre estar hiperconnectat a les notícies de forma constant (Twitter, Facebook, canals de Telegram, grups de Whatssapp, diaris digitals i fullejar el diari de paper mentre dines d’una esgarrapada al despatx); participar en una mena de gimcana immensa que et fa estar voltant… Keep Reading
Són moltes les coses que descobreixes durant la vida. Coses que et pensaves que eren fàcils i que després no ho són; relacions que valores amb el temps i (malgrat) la distància, frases que signifiquen molt i que acaben sent, només, frases fetes en paper mullat. En fi, que no… Keep Reading
…en un llibre. En un llibre de debò!Em fa vergonya i gràcia a parts iguals.És una idea de l’Aula d’Escriptors, editada per la seva editorial Los hijos del hule.
– ¿Y has mirado que no tenga parabenos? Fa mesos, molts, molts mesos, l’heroi dels melindros va deixar anar aquesta frase, així, sense avisar. Jo comentava que m’acabava de comprar una nova crema per a la cara, d’aquelles que prometen treure’t vint anys del damunt, escombrar-te la porteria i omplir-te… Keep Reading
– Relaxa’t – m’ha dit. He mirat al meu voltant mentre respirava fons. Molt, molt fons. – Relaxa’t – hi ha tornat – Que és la primera vegada? Estiava estirada. Mirava el sostre, blanc. Les parets, d’un gris molt clar. – Tinc gairebé trenta-tres anys. No, no és la primera vegada. –… Keep Reading
A aquella hora del vespre, al carrer s’hi respirava la pressa de la gent que entre setmana té ganes d’arribar a casa. Ell pujava per la Travessera Gran de Gràcia sense massa pressa i, en alguns trams, semblava que s’hagués equivocat de vorera i anés contracorrent. Grups de gent, molts… Keep Reading
Una cortina densa, espessa, gairebé infranquejable, d’aigua freda queia desde feia hores sobre la ciutat, esborrant els contorns dels edificis, estovant les arestes de l’asfalt i convertint els llums dels fanals i dels semàfors en taques desdibuixades, de colors irreals en l’ambient tan gris. Puf. Sis comes, adjectius gratis, frases inacabables… Keep Reading
Avinguda Diagonal, a l’alçada de Francesc Macià, un dissabte fred de finals de l’hivern. Ell i Ella s’esperen pacientment que canviï el semàfor, agafats de la mà. De sobte, Ell: – Collons! Aquell d’allà és el Ramon. No miris, no miris! No sé si m’ha vist. A veure si no… Keep Reading
Una volta per aquests internets del Senyor i una es troba que parlen d’ella, sense avisar ni res. Tingues amics…. Amb el vostre permís, contesto: Ei,tu! Quina poca iCultura que tens! No són “balenes”, així, com si parléssis de Moby Dick i la seva familia. Quin poc glamour. Es diuen… Keep Reading
