Casa seva era un gran cub de vidre que presidia una esplanada de gespa de vellut. La construcció va respondre a la seva arribada banyant de forma automàtica el rebedor i el saló amb una llum càlida, no gaire intensa, que feia més evident la foscor de fora. Els detalls… Keep Reading
La casa de vidre (Ficció II)
El recorregut s’allargava. Impacient, va parpellejar repetidament en un intent d’esborrar el soroll, d’avançar més ràpid, d’arribar a casa, tancar el cotxe al garatge i seure al sofà amb un got de whisky. El seu peu va traduir l’estímul i va prémer l’accelerador. Va notar l’augment de la velocitat com… Keep Reading
Recupero l’escriure, després de tant de llegir (Ficció I)
Això de l’escriure, a mi, em surt de tant en tant. Dic em surt, perquè dins ho porto sempre. Cada dia (sí, no exagero), cada dia tinc un moment en què penso alguna cosa que escriuria. Però ho deixo passar, i aleshores, quan ho busco, ja ha marxat. Però quan… Keep Reading