Era un d’aquells clàssics que em feien por, que mai m’havia atrevit a agafar. No sé què tenen els llibres que poden aconseguir predisposar-nos abans de llegir-los. És curiós. El cas és que no sabia en què acabaria el meu intent de lectura d’aquesta novelassa. I estic contenta d’haver-ho intentat,… Keep Reading
Lectura sense cobertura (i II): Una mujer de recursos
Aquí tenim una de les meves novel·les preferides de l’any. Una sorpresa agradable que em va arribar mitjançant la secció de novetats de la biblioteca del meu barri. Vagi per endavant que m’encanta el gènere epistolar; em sembla una manera molt útil d’escriure per això que sempre dic que moltes… Keep Reading
Villette
He acabat “Villette” aquest matí i encara no us sé dir si m’ha agradat m’ha encantat. Crec que necessito deixar-lo reposar uns dies, al cap, macerant.Les tres quartes parts del llibre m’han fascinat, d’això n’estic segura. La resta…hi ha estones que estic convençuda que m’ha enamorat i d’altres…d’altres que no… Keep Reading
Philippe Derblay o Amor y orgullo
Hi ha llibres que, quan els acabes, els tanques, sospires i et quedes mirant el buit, intentant sortir de la història. Això és justament el que m’ha passat amb aquesta novel·la. Qualsevol lector de Jane Austen, haurà (o hauria, perquè de fet l’autor és poc conegut i, segons el meu… Keep Reading
Instrucciones para una ola de calor
Sembla que està establert de forma tàcita, que quan es diu d’una novel·la que és addictiva, s’ha d’entendre que hi ha un o més assassinats, que la trama es complica, que hi ha molta acció. Rarament es diu que un autor tingui una manera d’escriure addictiva. Així és com jo… Keep Reading
L’altra
Hi ha novetats que mereixen saltar-se la llista de pendents i passar al davant de tot. I llegir-se-les en paper. El més nou de Marta Rojals, per exemple. No crec que ningú es llenci a la lectura de la nova novel·la d’aquesta autora esperant trobar-hi un altre “Primavera…”. Si algú… Keep Reading
Tenemos que hablar de Kevin
Acostuma a agradar-me que algú agafi algun dels tòpics més tòpics del món i el destrossi sense pietat.Dit això, he d’afegir que tot i que m’agrada per la valentia que demostra, m’esparvera quan això es fa amb la cruesa i la manca de complexes amb que ho fa Lionel Shriver… Keep Reading
Nunca me abandones
Després de descobrir, a la pàgina 30, que no tenia cap intenció de submergir-me en el món que em proposava “Joc de Trons” (espases amb noms propis? No, gràcies), “Nunca me abandones” va venir per salvar-me. M’ha agradat i m’ha trasbalsat. No us sé dir si més una cosa que… Keep Reading
Rebeca
Acabo “Rebeca” i torno a pensar que porto massa lectures encertant-la. De segur que hi deu haver un nom per aquesta síndrome. La pel·lícula d’en Hitchcock ja em va agradar. La novel·la m’ha enganxat del tot. Una història que porta per títol el nom d’un personatge que no apareix en… Keep Reading
Que ningú no et salvi la vida
Tres coses: No deixeu que, sota cap concepte, ningú us expliqui RES d’aquesta novel·la si per un moment teniu la temptació de llegir-la. RES. Sabeu que odio les descripcions de les cobertes. En aquest cas, especialment. Com dic més amunt, si teniu la temptació de llegir-la, no cal que gireu… Keep Reading