A mi ja em perdonareu, però em declaro fan número u de la meva zona de comfort. Tots els arguments que em pugueu donar per sortir-ne, els entenc, però no us els compro. M’agrada la rutina, m’estimo a mort la meva rutina organitzada. M’ho passo bé i la gaudeixo. I… Keep Reading
Lo que esconde tu nombre
Treballo en uns edificis on hi ha molta gent i on es comparteixen molts espais comuns: ascensors, cafeteries, zones de pas. Darrerament, vés a saber per què, m’he sorprès pensant en les probabilitats estadístiques que existeixen de que, d’entre els mil i escaig treballadors que corretegem com formigues per entre… Keep Reading
La lladre de llibres
Reticències. Això és el que tenia amb aquest-llibre-super-ventes-fet-peli-d’èxit. Amb tot el que trio per llegir, sovint he de lluitar amb els meus prejudicis, ja ho dic sempre. Que si ha agradat a molta gent. Que si n’han fet una adaptació cinematogràfica. Que si Guerra Civil/Guerra Mundial/Guerra. Que si nena protagonista… Keep Reading
Una buena chica
Era l’any 1995, segurament, i a la meva escola havien instaurat un sistema d’informes de notes molt modern, que consistia en uns fulls de paper continu, impresos en impressores d’agulles, i unes petites explicacions precuinades que complementaven la qualificació de cada assignatura. Una mena de “progressa adequadament” que podia ser… Keep Reading
Quien pierde paga
Per a no perdre el fil del detectiu Hodges, he decidit seguir amb el segon llibre de la saga. Ara serà inevitable deixar-ho en stand by perquè el tercer llibre encara no ha sortit. Abans de res, cal dir que si bé tan Mr. Mercedes com aquest es poden llegir… Keep Reading
Mr. Mercedes
Estrenem el 2017 amb un gran nom. Ja que ens hi posem, no ens hi posem per poc. Puc dir que Mr. Mercedes m’ha tornat a encendre la lecturina, tan malmesa úĺtimament, i ha aconseguit que aprofités els mínims moments disponibles per anar avançant en aquesta història, amb uns personatges… Keep Reading
Maximilien Heller
Un jove de cabell més aviat llarg, de tarannà turmentat, solitari, enganxat a l’opi, misantrop, amb grans dots deductives i facilitat per a la disfressa, deixa la tranquil·litat de la seva desordenada habitació per investigar un crim que ens és narrat per un metge de caràcter tranquil i ordenat (us… Keep Reading
Em dic Lucy Barton
S’ha venut molt de fum parlant de la maternitat. A les dones ens han intentat fer creure moltes mentides i mitges veritats que acaben convertint algunes de nosaltres en desgraciades perquè creuen que no són tot el que se suposa que haurien de ser quan s’és (perdoneu-me les cometes) “una… Keep Reading
Feliços els feliços
La lucidesa és una d’aquelles característiques que no acabo de decidir si és un do o un càstig. M’he sentit dir cínica en alguna ocasió: poques, però que sonaven força sinceres. I penso que el cinisme no deixa de ser, si no el portes a l’extrem (què és bo, en… Keep Reading
Lectura sense cobertura (i II): Port amagat
Començo a escriure aquesta ressenya quan no fa ni vint-i-quatre hores que he acabat el llibre i encara l’estic digerint i acabant de decidir què en penso. Ambientat a Cantàbria, María Oruña ens desplega una trama amb arrels a l’època de la Guerra Civil i branques que arriben fins avui… Keep Reading
- « Previous Page
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- …
- 9
- Next Page »