El que llegeixo
Jonah Hancock és un armador de vaixells, vidu, que viu a Deptford, prop de Londres, al segle XVIII. Quan comencem la lectura el Sr. Hancock està a l’espera de la tornada del seu vaixell amb mercaderies. Però el seu vaixell no torna i el capità li porta, en canvi, una… Keep Reading
Llegir sobre escriure m’encanta. Amb Stephen King, a més, m’ha fet riure força. Aquesta mena de barreja de memòries i llibre d’autoajuda per a escriptors, en versió audiollibre que és com jo l’he llegit, m’ha fet passar molt bones estones i m’ha descobert facetes d’aquest autor que jo desconeixia totalment…. Keep Reading
Podríem haver pres mal, aquí. Sort que estem parlant d’un llibre senzill que parla de la vida i de com de complicats necessitem arribar a ser per sobreviure al dolor. Si ho haguessin intentat disfressar de pseudo-auto-ajuda, la patacada hagués estat monumental. Paula Cid, una neonatòloga de quaranta pocs intenta… Keep Reading
Aquesta lectura és fruit d’una de les meves intencions del 2019 i només per això ja mereix que li doni totes les estrelles del cel. Ara bé. Vaig incloure Cabaret Biarritz a la meva llista de “Vull llegir” el 2015, crec. I des d’aleshores ha esperat pacientment el seu moment…. Keep Reading
De la Kate Morton he tingut dues experiències prèvies a aquesta. Una de molt bona i una que no. Suposo que per equilibrar (al final, a la vida, tot és qüestió d’equilibri). Bé, doncs mira, he decidit donar-li una nova oportunitat perquè els meus nivells de lecturina no passen per… Keep Reading
Torno avui amb l’Eva García Sáinz de Urturi tal com vaig prometre que faria. I avui vaig per nota perquè si ja estava fora de la meva zona de comfort (que, he de dir, al final, comptat i debatut encaixa perfectament amb el meu piset lector), quan us digui que… Keep Reading
Quan segueixes un autor ho fas perquè el que et dóna et motiva, t’agrada, et fa pensar o t’admira. En el meu cas, el domini del llenguatge que la Marta Rojals em va demostrar a “Primavera, estiu, etc…” em va deixar completament obnubilada. Els diàlegs eren d’una realitat tan gran… Keep Reading
Les vacances van seguir amb el que, per a mi, és un clàssic dels meus estius: Lorenzo Silva. Novament, he de dir que n’he sortit (prou) satisfeta. Només alguna al·lusió, en boca d’un personatge, al procés independentista català en uns termes que em van sorprendre, em va deixar l’ànima tocada…. Keep Reading
Aquestes vacances m’han donat moltes estones de lectura. Moltes. Crec que són les primeres, des que va aparèixer l’Hereu a la meva vida fa gairebé cinc anys, que he aconseguit un nivell de lectura vacacional que no m’avergonyeix. Així doncs, comencem pel començament que tinc feina i molta sang per… Keep Reading
Crec que difícilment trobarem una espècie d’humà més repulsiu que el prepotent motivat i diria que l’Edward, protagonista d’aquesta novel·la de 1934, és dels més ridículament còmics que he trobat. En un poblet gal·lès de nom impronunciable, l’Edward viu amb la seva tieta Mildred. En un relat en forma d’anotacions… Keep Reading
