El que llegeixo
Crec que difícilment trobarem una espècie d’humà més repulsiu que el prepotent motivat i diria que l’Edward, protagonista d’aquesta novel·la de 1934, és dels més ridículament còmics que he trobat. En un poblet gal·lès de nom impronunciable, l’Edward viu amb la seva tieta Mildred. En un relat en forma d’anotacions… Keep Reading
Un cop més, les meves lectures semblen alinear-se amb el que passa a la vida. A mig digerir que una violació grupal sigui tan sols un abús, però que un llaç groc sigui violència, coincideix que llegeixo aquesta novel·la que resulta ser una reivindicació del paper de les pintores holandeses… Keep Reading
Avui us parlo d’una lectura d’aquelles que no acostumo a llegir, jo. Però amb aquest títol que és més una filosofia de vida que no pas un nom per un llibre, no em vaig poder resistir. I va ser per això, i no pas perquè fos un recull de notes… Keep Reading
Un mes i mig. No sé quant de temps feia que no trigava tant de temps en acabar-me un llibre. Ha estat llarg. Però entretingut. El tercer volum de la trilogia “Els pilars de la terra” tanca la història de Kingsbridge, ara al segle XVI i, com l’anterior, “Un món… Keep Reading
Virginia Woolf era, és, una assignatura pendent per a mi, però ara que he obert la caixa dels trons del feminisme, no podia obviar-la més temps. Ara bé, crec que no és una autora per a mi. No serveix de res que m’enganyi. Sóc de novel·les amb arguments i trames…. Keep Reading
Posar-me a parlar avui de llibres de crims amb el que acaba de passar a la meva ciutat em sembla gairebé pornogràfic. I, contra tot pronòstic, ahir, quan ben entrada la nit seguien arribant notícies esfereïdores de tot el que passava, jo vaig refugiar-me en les darreres pàgines d’aquesta novel·la… Keep Reading
Sort que no vaig llegir totes les comparacions que corren per la xarxa entre aquesta novel·la i les d’en Joël Dicker perquè, ara que sí que me les he trobat, no entenc quins són els punts de comparació exactament. El cas és, suposo, que Dicker ven molts llibres. Potser fins i tot… Keep Reading
Crec que com algú em torni a dir, o jo torni a llegir, que aquesta novel·la tracta de les complexitats de l’amistat femenina, vomitaré. Em disposo a anar en contra de tot i tothom però, senyors, per a mi, aquesta relació malaltissa, de rivalitat, d’admiració exagerada unilateral, no és amistat…. Keep Reading
Algú dirà que és difícil escriure una obra mestra si va i resulta que les teves germanes són la bomba i han escrit un llibrassos de la mida dels que van escriure les Brontë. Que, sobre això, jo també penso que van acaparar part del talent que no tenim la… Keep Reading
Voldria començar aquesta ressenya, fent-vos memòria d’això, d’aquí, d’aquest altre, d’això també, i, per acabar, d’aquest altre d’aquí. Sí? Sou conscients de què suposa per a mi tornar aquí, per gust, a parlar d’un altre llibre de Jo Nesbo? Us podeu imaginar com agraeixo que no se’m vegi la cara… Keep Reading
