18 pel 18. Llibres que vull llegir aquest any

Mentre acabo “Una columna de foc“, que m’està agradant però que s’està fent llarg (perquè ho és, que són 928 pàgines de persecució religiosa, cremes a la foguera, amor, França i Anglaterra, vaixells i reines decapitades) ja penso en tot el que em queda per llegir aquest any que comença. He anat fent llista del que m’ha cridat l’atenció. A veure què us semblen.

18 llibres llibres per llegir durant el 18

1. Al cor dels homes: Super hit de l’any passat, jo l’he deixat macerar per anar veient i llegint quines opinions en tenien els lectors que el tastaven. Pel que m’ha semblat, l’autor de “Canciones de amor a quemarropa”, que va recollir tant d’èxit amb la primer novel·la, ha sabut tornar a convèncer així que li donarem una altra oportunitat amb aquesta història de tres generacions que radiografia el pas de la joventut a l’edat adulta.
2. Els homes i els dies: Quan vaig llegir aquest article del Francesc Ginabreda, em vaig sentir molt identificada. M’ha passat, de vegades, aquesta sensació de sorpresa monumental, de no comprendre com pot ser que ningú no t’hagi parlat d’un llibre que has trobat per casualitat i que t’ha encantat. Així, m’he deixat endur per la seva incredulitat, fer-la meva i apuntar el David Vilaseca a la meva llista de pendents.
3. Fer-se totes les il·lusions possibles: Aquest títol hauria de ser lema de vida. El trobo immensament necessari i vital. Tinc ganes d’endinsar-me en l’univers de Pla i crec, a més, que és el meu moment per fer-ho.
4. Els fills de Llacuna Park: D’aquells que he anat veient damunt dels prestatges de les llibreries i, al final, mai he acabat per endur-me a casa. He llegit un munt de coses bones de la novel·la de la Maria Guasch i, tot i que sovint peco de deixar-me recomanar poc, crec que amb aquest cas he de fer una excepció.
5. Història d’un matrimoni: Va ser sentir aquest títol i pensar, inevitablement, en Un matrimonio feliz que em va costar tant de llegir però del que en tinc tan bon record. Crec que m’agradarà tornar a entrar a la història d’una prella i veure què hi passa.
6. La ciutat i la casa: Per a mi, casa meva té una importància cabdal. Sóc casolana, m’agrada estar-m’hi i cert és que tinc pocs motius per sortir-ne. M’hi passaria el dia. L’Eva Piquer va escriure, parlant d’aquesta novel·la, que som les cases que habitem. Aquestes coses són la mena d’arguments que m’has de donar si em vols convèncer per llegir-me res. Frases petites, si vols, però que em facin pensar que me les has tret del meu propi cervell.
7. L’estranya desaparició d’Esme Lennox: Un altre dels que fa no sé quant que tinc pendent perquè en algun moment em va cridar l’atenció i que després ha anat quedant endarrerit vés a saber per què. Si som les cases que habitem, també som les lectures que endarrerim.
8. Los pájaros y otros relatos: Em vaig enamorar de la Daphne du Maurier quan vaig veure Rebecca. I hi vaig tornar quan me la vaig llegir. No puc (ni vull) deixar de passar l’oportunitat de reincidir.
9. La última pintura de Sara de Vos: Aquesta és una novel·la de la que no he volgut llegir massa, però d’entrada, els ingredients m’han semblat engrescadors: tres èpoques, el misteri d’un quadre, i la vida de tres persones. Crec que em deixaré arrossegar i ja veurem on acabo.
10. Nosaltres en la nit: Aquest ha entrat per un motiu ben estrany; no encaixa gens amb el que acostumo a llegir. Ja sabeu que no sóc fan de sortir de la meva zona de comfort, però crec que en qüestió de literatura m’ho puc permetre sense que tingui grans afectacions. Així doncs, cap a la llista.
11. Mare i filla: La lectora amb prejudicis que hi ha en mi, mai ha volgut obrir la capsa dels trons de les relacions maternofilials. Com si em pensés que tot el que me n’han de dir ja ho sé; sóc mare i tinc una mare. Així d’entracda, faves comptades. Però, amb ganes de contradir-me a mi mateixa, provarem si tinc raó o no.
12. The Eyre affaire: Aquesta és una d’aquelles recomanacions del Goodreads que de vegades m’han sortit estupendament bé (i d’altres no). També s’ha anat quedant enrere en la llista per un motiu més aviat pràctic: no hi ha hagut manera de trobar-lo traduït. Així, decidida ja a llegir-me’l en anglès, d’aquest any no passa.
13. Fin de guardia (Ben Hodges #3): Tinc pendent la tercera entrega d’aquest detectiu. Aquesta trilogia d’Stephen King em va inaugurar el 2017 (aquí i aquí) i vaig quedar orfe esperant la tercera part. Quan va arribar, no sé en què pensava, però la vaig deixar passar. Ara ha arribat el seu moment.
14. La muñeca: Us seré sincera. Aquest està a la llista però amb el nas una mica arrufat. Hi ha dies que me’l miro i penso “Mira, sí, sí que m’agradarà” i d’altres que no m’entenc i no acabo de saber quin és el meu criteri per triar les lectures. En fi. Avui és els dies que crec que sí. Però demà m’ho torneu a preguntar.
15. The Jane Austen Project: Lectura culpable 100%.  No diré més. Bé, sí. Us diré que, deixant de banda que té a veure amb la Jane Austen (que ja de per si, això hauria de ser motiu suficient), també el fet que hi hagi involucrats uns viatgers del temps m’ha fet pensar en “La mujer del viajero en el tiempo” que em va llegir ja fa més de deu anys i del que tinc un molt bon record. Així, d’entrada, la barreja Jane Austen i viatges en el temps em sembla infumable fins i tot a mi, però estic disposada a sacrificar-me.
16. Pequeños fuegos por todas partes: Tenint present com em va agradar “Todo lo que no te conté” tornaré a endinsar-me en el seu món de quotidianitat sense ni saber què em trobaré en aquesta novel·la. Confiança cega en la Celeste Ng.
17. El americano: Detinaria una part del meu pressupost anual a comprar a cegues llibres de l’editorial Alba. M’encanten. La dona victoriana que viu en mi busca incansablement històries entre les seves publicacions cada dos per tres. I a la meva llista d’intencions literàries, no podia faltar alguna cosa seva.
18. Macbeth (per Jo Nesbø): Si us heu anat passant per aquí, ara arriba el moment quan penseu que m’he begut l’enteniment. La meva relació amb el Jo Nesbø dona per escriure un llibre. En canvi, quan vaig llegir que havia fet una adaptació de Macbeth no vaig dubtar ni un segon a afegir-la a la meva llista de pendents. Properament,a les vostres pantalles, el proper capítol de “Ben bé, no sé què penso de Jo Nesbø”.

Com a tota llista de propòsits caldrà veure en què queda però d’entrada em fa molta patxoca i li tinc moltes ganes.

I la vostra llista? Què teniu en ment llegir aquest any?