Se m’està fent de llarg, aquest hivern, que no ho sabeu prou. Que estiguem a mitjan maig i que no tingui el valor de sortir al carrer amb màniga curta si no és al pic del migdia, m’indigna. Que això és el Mediterrani, per l’amor dels vint graus centígrads! Total, que somnio que demà em llevaré i serà primavera i faig recull d’intencions i plans. Tot barrejat.
- No he inaugurat la temporada de gelats. Hauria. Fan estiu, oi? I vist que a AQUEST estiu li està costant, podria necessitar una mica d’ajuda.
- Tinc pensaments seriosos d’escriure més. És una intenció recurrent. A veure si aquesta vegada qualla.
- La meva llista de Vull Llegir està agafant unes dimensions indecents. I això que l’estic fent servir, però tu, s’escriuen molts llibres. No dono abast.
- No he tingut ocasió d’ensumar l’olor del perfum “Bibliothèque” de Byredo, però seria un d’aquells que compraria a cegues. Sembla que me l’hagin fet expressament. Tot sigui que vagi pel món fent olor de pols.
- Tinc tantes ganes de portar els peus a l’aire! Aquestes sabates em tenen el cor robat, amb el punt justet de farbalans, comoditat, i de color rosa que trobo que ha de tenir tot.
- Lector professional. Us ho imagineu? Jo gairebé no ho puc pair. En fi, que les coses s’han d’aprendre i a mi, a intencions, no m’hi guanya ningú. Aquest estiu tinc una cita ineludible amb el saber.
Com veieu, ho tinc tot preparat. Ara només cal que el coi de primavera/estiu es digni a fer acte de presència.
