Una de les frases que més em sento dir, quan la gent comença a ser conèixer el meu ritme de lectura (que honestament us dic que no és res de l’altre món), és “d’on treus el temps?” o alguna altra expressió similar. La meva resposta sempre és la mateixa: “de deixar de fer altres coses”.
És tan simple com això.
Potser és el temps que tu dediques a fer classes d’arts marcials, a navegar per internet, a córrer, a dibuixar o a res. El que despista és, segurament, que no és el mateix bloc de temps que tu, que jo més aviat el tinc dispersat durant el dia. I, d’entrada, això que siguin petites estones robades al dia a dia, costa de percebre com un tot que, al final del dia, compta. A mi em va costar adonar-me’n, també. Fins que ho vaig descobrir.
El què?, direu.
(No us sento)
El què?, direu.
El time blocking, senyores i senyors. El time blocking.
Què és el time blocking i com el faig servir jo?
El time blocking no és una altra cosa que bloquejar espais de temps per fer les coses que has de fer. No té misteri.
D’entrada.
Tots sabem que el dia a dia no és tan fàcil de predir. Que el telèfon sona. Que l’imprevist passa. Que de vegades no tenim ganes de fer el que en teoria hauriem d’estar fent. Que el WhatsApp o el Telegram ens reclamen. I la planificació ideal, aquell ram d’intencions que teniem quan hem començat el dia, es panseix. I, per tant, tot el que no s’ha fet, s’haurà de fer l’endemà.
M’encanten la planificació i les llistes. Visc entre llistes i calendaris. Què he de comprar. Què vull llegir. Què he de fer. Quina música escolto. Què soparé cada dia de la setmana. I des que vaig descobrir Asana, el meu ús de les llistes s’ha elevat a un nivell de llegenda. Si sou de llistes i us agrada tenir-les a qualsevol lloc on sigueu, hi ha moltes aplicacions que de segur que us donen bon servei.; o una llibreta, que si sou analògics també teniu dret a viure. Per a mi, el meu Asana és el meu cervell portàtil.
Fas la teva llista i és perfecte. Un munt de coses per fer i totes ben reflectides a la teva llista.
Però.
No sé vosaltres, però jo em quedava aquí estancada. Em costava seguir, destriar de tot aquell ramat de coses, LA cosa. Allò que calia fer primer.
I com sempre que no sé com fer alguna cosa, me’n vaig anar al Youtube i un nou univers de gent organitzada em va obrir els ulls. Va, que us els presento:
Amy Landino va ser la primera a qui vaig sentir parlar d’això i, després que la gent li demanés un pas a pas del seu procés, fa no gaire va penjar aquest vídeo que és el cel del time blocking.
A partir d’aquí em vaig posar a buscar com boja, com quan trobes una cosa que t’encanta i n’hi parles a tots els teus amics a totes hores. I aleshores deixes de tenir amics perquè tots se’n casen.
La Mariana ho enfoca més cap als estudis, però tan de bo jo hagués tingut aquesta capacitat aleshores.
Havent vist això (i unes desenes més), vaig començar a aplicar això al meu dia a dia. El meu Google Calendar, que és l’eina que jo faig servir per organitzar-me, hi surten els blocs de temps que faré servir per les meves tasques però també aquells espais de temps que no puc dedicar a res més perquè estic fent altres coses com llegir, anar a buscar el meu fill a l’escola o desplaçar-me entre la feina i casa meva. Tot, al detall. Quan realment poses sobre les hores del dia tot el que has de fer, és quan pots veure quant de temps tens disponible i te n’adones que dir “no” a coses que realment no t’aporten res, és de les millors coses que podem fer amb el nostre temps.
I vosaltres, com us organitzeu? Aneu fent a i veure-les venir o sou també de planejar cada moviment? Va, no sigueu tímids.
