La resposta és “clara, certa i breu“. L L I B R E S, si us plau.
La meva llista de Vull Llegir segueix creixent sana, forta i totalment descontrolada. En fi. La culpa sempre és dels pares i mares que les alimentem sense mesura ni contenció. Mea culpa absolut.
Dit això, que sona a mitja disculpa/justificació, em llanço de cap a compartir amb vosaltres la meva carta als Reis de Sant Jordi.
“Confesiones de un incrédulo” d’ H. P. Lovecraft: Quan a principi d’any em va passar pel cap que potser hauria de llegir alguna cosa de ciència ficció, em vaig topar irremeiablement amb el nom d’aquest autor. Per posar un peu fora de la meva zona de comfort com qui prova la temperatura de l’aigua del mar abans d’entrar-hi, he decidit que començaré per aquí; assajos periodístics. Això pot sortir molt bé o molt malament. Crec que no en sortiré indemne.
“Tras la máscara” de Louisa May Alcott: Aquesta és una d’aquelles novel·les que us dic sempre que podria triar amb els ulls clucs per l’editorial que la publica, per l’autora (aquella senyora de la que només pensàvem que havia escrit “Donetes“), i per la primera frase de la sinopsi “Londres, 1866. La joven y recatada Jean Muir llega a la aristocrática mansión de los Coventry para trabajar como institutriz”. Compro! Compro!
“Mary que escribió Frankestein” de Linda Bailey, il·lustrat per Júlia Sardà: Aquesta xul·lada és d’aquells llibres joia. Tinc moltes ganes de tenir-lo. Una biografia de la nena que després escriuria una de les grans novel·les de terror de tots els temps.
“Rialto, 11” de Belén Rubiano: Fa anys que penso que m’agradaria haver tingut una llibreria. És una idea romàntica, eh? Com els que volen ser astronautes o futbolistes. Llegir sobre llibreters m’agrada tant com llegir sobre llibres. Què hi farem, manies.
“Las dos señoras Grenville” de Dominick Dunne: Torno a les famílies aristocràtiques i als assassinats misteriosos. Nova York dels anys 40 del segle passat. Què voleu que us digui, és que no ho puc evitar.
“El último barco” de Domingo Vilar: Han passat sis anys des de la darrera novel·la de Domingo Vilar i, en aquest temps, m’he trobat buscant quina era la previsió de la propera publicació d’aquest autor. Li tinc moltes ganes a un nou cas de l’inspector Caldas que en aquesta ocasió rep la visita d’un home preocupat per l’absència de la seva filla. Ja veurem on ens porta.
“La princesa prometida” de William Goldman: Amors, duels a espasa, monstres, princeses…No pot prometre més coses bones. Recordo vagament la pel·lícula, molt vagament i crec que és per això que tinc moltes ganes de submergir-me en les aventures d’aquest conte per adults.
