De la Kate Morton he tingut dues experiències prèvies a aquesta. Una de molt bona i una que no. Suposo que per equilibrar (al final, a la vida, tot és qüestió d’equilibri). Bé, doncs mira, he decidit donar-li una nova oportunitat perquè els meus nivells de lecturina no passen per un dels seus millors moments i, tot i que tinc coses a la meva llista de pendents que friso per llegir, no crec que ara mateix estigui mentalment capacitada per seguir segons quines lectures amb dignitat. Una ha de ser conscient de les seves limitacions.
Diré que no ha estat malament. Lamento si esperaveu un comentari més entusiasta, però és el que hi ha.
Misteris del passat, amb personatges de present que intenten treure’n l’entrellat. Molt resumit, vindria a ser això. És entretinguda i amena, es llegeix fàcilment i no demana gaire esforç. Al final, potser, s’entreté massa. Una tonteria, perquè podria haver-la resolt una mica abans i no hi hauria cap canvi. Res que passi a la història de les lectures però que ha fet el seu paper en aquest moment.
